Els gravats de Rembrandt i les fonts documentals de Tintín protagonitzen les primeres mostres de la temporada de l'Espai Cultura Unnim de Sabadell

S'hi inauguren en un acte obert a tothom dijous al vespre, poques hores abans de l'estrena d'El secret de l'unicorn, d'Spielberg i Jackson

L'Obra Social d'Unnim Caixa organitza les mostres Llum i foscor en la forma. Gravats de Rembrandt i Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc..., sobre Tintín i coproduïda amb MoulinSab, a l'Espai Cultura Unnim (En Font, 25. Sabadell), on es podran visitar gratuïtament a partir de dijous 27 d'octubre i fins diumenge 19 de febrer. La mostra sobre Tintín obre just el dia abans de l'estrena de la pel·lícula El secret de l'unicorn, d'Steven Spielberg i Peter Jackson.

El mateix dijous 27 d'octubre a les 19 h les exposicions s'hi inauguraran en un acte públic d'obertura amb la intervenció de Salvador Soley, vicepresident d'Unnim Caixa; Joan Carles Sánchez Salinas, 3r tinent d'alcalde de l'Àrea de Presidència i Serveis a les Persones i regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell, i els comissaris de les mostres. La inauguració és oberta a tothom.

Ubicacions, dates i horaris
Llum i foscor en la forma serà a la Sala_2 de l'equipament cultural sabadellenc d'Unnim Caixa i Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc... es podrà visitar a la Sala_1 del centre.
L'horari d'obertura és de dilluns a divendres de 17 a 21 h i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 h i de 17 a 21 h. Cada diumenge i festiu a les 13 h hi haurà visites guiades gratuïtes d'accés lliure a les dues mostres; l'Obra Social d'Unnim Caixa també hi ofereix visites concertades per a grups al 696 40 67 67.

Totes dues mostres inclouen un seguit d'activitats complementàries: xerrades sobre aspectes dels gravats de Rembrandt i del personatge de Tintín, projecció del film Rembrandt d'Alexander Korda (1936), tallers familiars de creació de curtmetratges i gravats, etc. Per al públic escolar, hi ha un programa específic de visites guiades i tallers per a cada mostra.

Rembrandt, en 68 gravats
Llum i foscor en la forma presenta un recorregut per la trajectòria del gran pintor i gravador neerlandès des dels seus inicis i a través de 68 gravats, a través dels quals es pot conèixer la metodologia de Rembrandt i tots els gèneres que va cultivar com a gravador. S'hi pot apreciar el seu domini de la tècnica de l'aiguafort i la seva investigació de la llum i l'atmosfera en la composició. L'ha comissariat Rosa Perales Piqueres.
Rembrandt va comprendre ràpidament la importància del gravat com a mitjà de difusió. Al segle XVII, a part de la paraula impresa, que arribava a cercles molt limitats, la imatge, també impresa, va permetre el gaudi estètic i satisfer la curiositat intel·lectual de la població sobre els llocs i costums llunyans. Va ser el mitjà de comunicació de masses més important de l'època.

Rembrandt és un dels grans pintors del barroc europeu i un dels mestres universals de l'art. Ocupa una posició preeminent en la història de l'art occidental, al costat de genis com ara Velázquez, Goya o Tiziano.
En la disciplina de gravat, és un experimentador. Coneix la tècnica des de molt aviat i a través d'ella expressa la llibertat que necessita com a creador. Aprèn l'ofici amb el seu mestre Pieter Lastman, que li ensenya composició, contrastos de llums i ombres i la representació del dramatisme.
Rembrandt es va implicar personalment en tot el procés d'estampació, almenys en els primers moments de cada planxa. Al principi utilitzava un estil basat en el dibuix, però ben aviat va començar a desenvolupar una estètica més propera a la de la seva pintura.
Encara que es va veure obligat a desfer-se'n, per motiu dels deutes, Rembrandt posseïa una magnífica col·lecció de gravats d'altres artistes, com ara Mantegna, Hèrcules Segers i Giovanni Benedetto Castiglione, als quals admirava i que segurament van exercir certa influència sobre la seva obra gràfica i com a inspiració de les seves composicions.

El 1660, el gran pintor italià Guercino va comentar, parlant dels gravats de l'holandès, que ja es distribuïen per tot Europa: "Jo, francament, el considero un gran virtuós".

Les fonts documentals de Tintín
La nova exposició Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc... dóna a conèixer l'obra del mestre del còmic de línia clara, el belga Georges Remi, que signava Hergé, creador de Les aventures de Tintín. El muntatge incideix especialment en les fonts documentals del ninotaire i l'ha produït l'Obra Social d'Unnim en col·laboració amb MoulinSab, associació de tintinaires de Sabadell; un dels seus membres, Jacint Guillem, n'és el comissari.

La mostra, d'intenció divulgativa, ensenya l'evolució del segle xx a partir dels àlbums de Tintín, des de l'època de l'ascens dels soviets als anys 20 fins a les repúbliques bananeres dels anys 70. A l'espai de cada àlbum se n'explica el context històric, s'aprofundeix en les fonts que utilitzava Hergé per documentar-se'n i se les compara amb el resultat final.

A més a més, el muntatge exposa múltiples curiositats i objectes de col·leccionista (monedes, segells, figures, discos, joguines, llibres, revistes, etc.) que els seus propietaris han anat acumulant al llarg de la seva vida.

L'exposició es complementa amb la projecció de dos documentals i amb jocs interactius que ens permeten aprofundir en l'obra d'Hergé.
La iniciativa s'ha promogut per homenatjar tant l'autor com el seu personatge més important, i per divulgar les interioritats, els secrets i la complexitat dels populars còmics que han esdevingut figures de la cultura universal i que han impulsat els valors de l'humanisme, la noblesa, l'amistat i la generositat.
Els 24 àlbums de les aventures de Tintín, a més d'un repàs exhaustiu de la història del segle xx, recorren els cinc continents del planeta i són també un magnífic exemple de la qualitat d'un art nascut en aquell segle que els francesos anomenen bande dessinée i que uneix dibuix i literatura.
Hergé era un gran perfeccionista, es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. Ho feia tenint en compte tots els detalls: el context històric i polític, els aspectes científics, l'entorn geogràfic, la fauna, la flora, les ciutats, els monuments, els mitjans de transport, les civilitzacions antigues, etc.
Va configurar un univers artístic autèntic que donava versemblança i força al seu relat fins a arribar a constituir un repàs veritable de la història del seu segle, establint paral·lelismes precisos entre la ficció i la realitat.